camuflatge

camuflatge
Carnestoltes Lesaka 2011

diumenge, 30 de desembre de 2012

Fer-se gran...

Passen el mesos i la Laia es va fent personeta, pero encara hi ha petites (o no tant) llicències amb les que s'aferra a una etapa inicial... N'hi ha que et diuen que cada nena i cada nen té el seu propi ritme i que s'ha de respectar, acompanyant però sense forçar pel sol fet que volguem que avanci, que creixi, que abandoni xupetes, que no es fagi pipi al llit...N'hi ha d'altres que segueixen els comportaments socials estipulats, el que toca, toca i quan toca. Aquests decideixen segons ho consideren, o segons se suposa que els petits han d'anar fent o deixant de fer certes coses segons els mesos que tenen.
Penso que seria interessant trobar un camí entremig que permeti al peque evolucionar segons el seu propi ritme pero que això no impliqui que s'arrepengi...Són llestos els peques i per mandreta o per no perdre certs privilegis de bebè allaaarguen, inclús simulen estats.
La Laia no vol deixar el xupete i no li fa massa gràcia caminar soleta quan mira camí avall i veu que l'asfalt no s´acaba... En el primer cas, poc a poc anirem fent, anant eliminant moments, fins que el xupe sigui només per dormir. Ara el porta a casa moltes hores... En el segon cas es pura mandra i ganes d´estar a braços, pel que l'haurem d'espavilar...
La història de fer-se gran...és apassionant pero desconcerta. Ens desconcerta a tots em sembla...Quan una veu com els propis pares es fan grans i ens converteixen en avis, quan els propis avis desapareixen...
La vida es un cicle, m'ho repeteixo sovint, però en ens oblidem... El dia a dia i tot el que implica ens fa creure que això es per sempre...
Per cert, la Laia té tres anys.


Ikastola Lesaka

Ikastola Lesaka

Sortint de la ikastola, 2 anys.

Sortint de la ikastola, 2 anys.
L'Aina i la Martona a l'altre banda.