camuflatge

camuflatge
Carnestoltes Lesaka 2011

diumenge, 8 de desembre de 2013

4 anyets

El 23 de septembre a las 8 del matí va néixer la Laia, ja fa quatre anys. I...encara que sobretot a mi em fagi un no sé què pensar-ho, tot plegat va ràpid... La Laia s'està fent personeta, s'està fent gran.
Aquests quatre anys són roses i dolcets. Molt moguts. L'energia dels quatre anys es desplega i manifesta per tot arreu, de totes les manera possibles, espurneja, explota, il.lumina tots els raconets.

dissabte, 3 d’agost de 2013

Vacances

Em costaria resumir en unes línies l'experiència dels tres anys de la Laia, i la meva. Podría dir que els tres anys són molt dolços, intensos, moguts, divertits, intrèpids, màgics, juganers, imaginatius, curiosos... També hi ha estones per la confussió i els dubtes,  però és un camí dolç, d'autoafirmació en què es busca ser i estar en un món que es va descobrint poc a poc.
Ser-hi, en aquesta descoberta, és molt especial, un regal irrepetible que fa reviure sensacions, emocions que algún moment de la nostra vida hem sentit o potser encara en algún raconet, dins nostre, conservem encara...
Intento ser-hi i estirar el temps al màxim, colar-me entre els segons per fer-los una mica més llargs i així desaprendre, i aprendre altre vegada al costat de la meva filla.
Recomano reviure els tres anys...
El seu món es va ampliant, poc a poc hi ha més persones, més records, més memoria, més noció del temps, i els vincles amb la familia es reforcen i es fan més conscients. Aprèn a fer coses noves, a valorar les seves idees i les dels altres, a crear representacions del seu món de diferentes maneres. Imagina, imagina i imagina, li encanta crear móns i passejar-s'hi, donar-hi voltes...
Donem voltes i voltes, saltem, juguem a la xerranca, intentem per uns moments ser i estar, perdre pes i volar.

Estem de vacances, hem arribat a Barcelona. El castell de Montjuich desapareix quan surt el sol i veiem la casa del llop des del balcó. Un altre día (que és el demà de la Laia) anirem al cine i menjarem gominoles, jugarem a botigues al mateix lloc on jo m'hi passava hores amb la meva iaia...Quina paciència, quina capacitat de ser i estar tenia...Hores i hores dolces que queden entre aquestes quatre parets, que ara ens miren a nosaltres. Aquí sembla que no passi el temps. Només les fotos penjades ens recorden que ens hem fet grans i que la iaia ja no és a la cuina fent guisos i pa de coca.














La Laia a la platja.
Son Saura, Menorca.
Agost 2013

Ikastola Lesaka

Ikastola Lesaka

Sortint de la ikastola, 2 anys.

Sortint de la ikastola, 2 anys.
L'Aina i la Martona a l'altre banda.