camuflatge

camuflatge
Carnestoltes Lesaka 2011

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Ai l'euskera...

Des de fa 5 o 6 anys, prefereixo a vegades no saber exactament quant fa per allò que els anys passen molt ràpid, visc al nord de Navarra, on l'euskera es la llengua materna d´una majoria de la població.
Aquest fet fa que el meu procés d'adaptació a aquestes terres no acabi de ser complet ja que en termes de domini de la llengua, estic al primer esglaó d'una llarga escala de cargol.
Amb totes les llengues, s'ha de ser constant, pero amb aquesta més.  És posar-shi, anar diàriament a l'euskaltegi, però es clar, sent dona-mare-treballadora això és impossible...

Segueixo en l'intent i aquest any he començat amb la modalitat de professor particular.
No l'entenc gaire al profe perquè té un accent diferent al que estic acostumada, però com es un home molt expressiu i fa moltes ganyotes, més o menys veig per on va, o bé, això és el que a mi em sembla, jaja. Aquesta vegada és la bona. Segur que d'aquí uns mesos escriuré un post en euskera ja de cert nivellet...Ara parlo sempre en present, i amb molt poc vocabulari.
A través d'aquest bloc també aniré tractant les meves trifulques i aprenentatges amb l'euskera, pot ser d'allò més divertit...

De moment la Laia parla més català que euskera, encara que entén les dues llengues i està captant ràpid a qui ha de dirigir-se amb cadascuna. Aquesta petits són una esponja...Quina enveja!!!!!!

Es dissabte, 15 d'octubre. Demà a Navarra, és el dia del Nafarroa Oinez. 


Per qui s'animi, aquí va un breu resum del que és aquesta jornada:

Nor gara
: Nafarroako ikastola multzo bat gara, gure gogoz elkartuak eta Euskal Herriko Ikastolen kide, aldi berean.

Gure izaeraren arrazioa
Ikastolaren eredua bultzatzeagatik elkartu gara, baita euskara eta euskal kultura bultzatzeagatik ere, hala nola, hezkuntzaren eremuan eta gure ingurunean.

Mapa del recorregut de la jornada, a Tafalla.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Intensitats

És cert el que em deien abans de tenir la Laia, la vida canvia. I potser el canvi no és de fora a dins, sino al revés, de dins d'un mateix, cap a l'exterior. És llavors quan l'entorn es modifica, segons com et projectes i et manifestes empès, en el meu cas per una força a vegades desconcertant.
Seran les hormones, l'instint maternal, que fa que prioritzis per sobre de tot la cura de la teva cria, i ho dic d'aquesta manera, perquè hi ha molt d'animal en tot això. Des de l'embaràs, el part, els primers mesos...I és curiós com després aquest instint, que podríem pensar a priori que és més accentuat al principi, creix i creix. Una intensitat que em fa anar de bòlit, que em canvia els estats d'ànim, que em fa tronxar de riure o plorar com una magdalena. Es possible que a tot això se li sumi que des de petita sóc força pel.liculera, no sé pas...

Es diumenge, 9 d´octubre. A Lesaka comença la tardor...

Ikastola Lesaka

Ikastola Lesaka

Sortint de la ikastola, 2 anys.

Sortint de la ikastola, 2 anys.
L'Aina i la Martona a l'altre banda.