És cert el que em deien abans de tenir la Laia, la vida canvia. I potser el canvi no és de fora a dins, sino al revés, de dins d'un mateix, cap a l'exterior. És llavors quan l'entorn es modifica, segons com et projectes i et manifestes empès, en el meu cas per una força a vegades desconcertant.
Seran les hormones, l'instint maternal, que fa que prioritzis per sobre de tot la cura de la teva cria, i ho dic d'aquesta manera, perquè hi ha molt d'animal en tot això. Des de l'embaràs, el part, els primers mesos...I és curiós com després aquest instint, que podríem pensar a priori que és més accentuat al principi, creix i creix. Una intensitat que em fa anar de bòlit, que em canvia els estats d'ànim, que em fa tronxar de riure o plorar com una magdalena. Es possible que a tot això se li sumi que des de petita sóc força pel.liculera, no sé pas...
Es diumenge, 9 d´octubre. A Lesaka comença la tardor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada