camuflatge

camuflatge
Carnestoltes Lesaka 2011

diumenge, 30 de desembre del 2012

Fer-se gran...

Passen el mesos i la Laia es va fent personeta, pero encara hi ha petites (o no tant) llicències amb les que s'aferra a una etapa inicial... N'hi ha que et diuen que cada nena i cada nen té el seu propi ritme i que s'ha de respectar, acompanyant però sense forçar pel sol fet que volguem que avanci, que creixi, que abandoni xupetes, que no es fagi pipi al llit...N'hi ha d'altres que segueixen els comportaments socials estipulats, el que toca, toca i quan toca. Aquests decideixen segons ho consideren, o segons se suposa que els petits han d'anar fent o deixant de fer certes coses segons els mesos que tenen.
Penso que seria interessant trobar un camí entremig que permeti al peque evolucionar segons el seu propi ritme pero que això no impliqui que s'arrepengi...Són llestos els peques i per mandreta o per no perdre certs privilegis de bebè allaaarguen, inclús simulen estats.
La Laia no vol deixar el xupete i no li fa massa gràcia caminar soleta quan mira camí avall i veu que l'asfalt no s´acaba... En el primer cas, poc a poc anirem fent, anant eliminant moments, fins que el xupe sigui només per dormir. Ara el porta a casa moltes hores... En el segon cas es pura mandra i ganes d´estar a braços, pel que l'haurem d'espavilar...
La història de fer-se gran...és apassionant pero desconcerta. Ens desconcerta a tots em sembla...Quan una veu com els propis pares es fan grans i ens converteixen en avis, quan els propis avis desapareixen...
La vida es un cicle, m'ho repeteixo sovint, però en ens oblidem... El dia a dia i tot el que implica ens fa creure que això es per sempre...
Per cert, la Laia té tres anys.


dissabte, 14 d’abril del 2012

Petits conflictes

Arriba l´hora que els peques són conscients de la seva autonomia, relativa, però autonomia i que poden prendre decisions per sí mateixos, fet que els reforça, els dóna confiança i els ajuda a agafar seguretat.
Però es clar, no entenen, o no volen entendre de límits i com estan provant fins on poden arribar...desafien els pares. No ho fan tan amb els avis, amb qui són bons i obedients, però ai la pobre mama, que es prepari.
Últimament tinc trifulques amb la meva filla de dos anys i mig. Em porta la contrària en quasi tot, menys en el que a ella li interessa...El que faig és posar límits i intentar fer que s'adoni del seu comportament. L´envio al raconet a pensar, protesta i sovint gemega més, però no em doblego, l´envio al racó. Al cap d'una estona bé i em deman perdó, llavors amb una veu dolça li dóno petonet i seguim jugant. Són tàctiques que vaig provant, aquesta funciona i la mantinc perquè associï què pot fer i qué no i quines conseqüències tenen els seus actes. És important que pares i avis seguim les mateixes regles.
És tot una aventura això dels fills, i a vegades agotadora...però meravellosa!

ànims,
m

Ikastola Lesaka

Ikastola Lesaka

Sortint de la ikastola, 2 anys.

Sortint de la ikastola, 2 anys.
L'Aina i la Martona a l'altre banda.