Petits conflictes

Arriba l´hora que els peques són conscients de la seva autonomia, relativa, però autonomia i que poden prendre decisions per sí mateixos, fet que els reforça, els dóna confiança i els ajuda a agafar seguretat.
Però es clar, no entenen, o no volen entendre de límits i com estan provant fins on poden arribar...desafien els pares. No ho fan tan amb els avis, amb qui són bons i obedients, però ai la pobre mama, que es prepari.
Últimament tinc trifulques amb la meva filla de dos anys i mig. Em porta la contrària en quasi tot, menys en el que a ella li interessa...El que faig és posar límits i intentar fer que s'adoni del seu comportament. L´envio al raconet a pensar, protesta i sovint gemega més, però no em doblego, l´envio al racó. Al cap d'una estona bé i em deman perdó, llavors amb una veu dolça li dóno petonet i seguim jugant. Són tàctiques que vaig provant, aquesta funciona i la mantinc perquè associï què pot fer i qué no i quines conseqüències tenen els seus actes. És important que pares i avis seguim les mateixes regles.
És tot una aventura això dels fills, i a vegades agotadora...però meravellosa!

ànims,
m