El 23 de septembre a las 8 del matí va néixer la Laia, ja fa quatre anys. I...encara que sobretot a mi em fagi un no sé què pensar-ho, tot plegat va ràpid... La Laia s'està fent personeta, s'està fent gran.
Aquests quatre anys són roses i dolcets. Molt moguts. L'energia dels quatre anys es desplega i manifesta per tot arreu, de totes les manera possibles, espurneja, explota, il.lumina tots els raconets.
Se m'han acumulat els moments de voler dir coses, per tant val més que comenci abans que aquestes boles de paraules, imatges, emocions rodin soles i ja no les pugui atrapar...
camuflatge

Carnestoltes Lesaka 2011
diumenge, 8 de desembre del 2013
dissabte, 3 d’agost del 2013
Vacances
Em costaria resumir en unes línies l'experiència dels tres anys de la Laia, i la meva. Podría dir que els tres anys són molt dolços, intensos, moguts, divertits, intrèpids, màgics, juganers, imaginatius, curiosos... També hi ha estones per la confussió i els dubtes, però és un camí dolç, d'autoafirmació en què es busca ser i estar en un món que es va descobrint poc a poc.
Ser-hi, en aquesta descoberta, és molt especial, un regal irrepetible que fa reviure sensacions, emocions que algún moment de la nostra vida hem sentit o potser encara en algún raconet, dins nostre, conservem encara...
Intento ser-hi i estirar el temps al màxim, colar-me entre els segons per fer-los una mica més llargs i així desaprendre, i aprendre altre vegada al costat de la meva filla.
Recomano reviure els tres anys...
El seu món es va ampliant, poc a poc hi ha més persones, més records, més memoria, més noció del temps, i els vincles amb la familia es reforcen i es fan més conscients. Aprèn a fer coses noves, a valorar les seves idees i les dels altres, a crear representacions del seu món de diferentes maneres. Imagina, imagina i imagina, li encanta crear móns i passejar-s'hi, donar-hi voltes...
Donem voltes i voltes, saltem, juguem a la xerranca, intentem per uns moments ser i estar, perdre pes i volar.
Estem de vacances, hem arribat a Barcelona. El castell de Montjuich desapareix quan surt el sol i veiem la casa del llop des del balcó. Un altre día (que és el demà de la Laia) anirem al cine i menjarem gominoles, jugarem a botigues al mateix lloc on jo m'hi passava hores amb la meva iaia...Quina paciència, quina capacitat de ser i estar tenia...Hores i hores dolces que queden entre aquestes quatre parets, que ara ens miren a nosaltres. Aquí sembla que no passi el temps. Només les fotos penjades ens recorden que ens hem fet grans i que la iaia ja no és a la cuina fent guisos i pa de coca.
La Laia a la platja.
Son Saura, Menorca.
Agost 2013
Ser-hi, en aquesta descoberta, és molt especial, un regal irrepetible que fa reviure sensacions, emocions que algún moment de la nostra vida hem sentit o potser encara en algún raconet, dins nostre, conservem encara...
Intento ser-hi i estirar el temps al màxim, colar-me entre els segons per fer-los una mica més llargs i així desaprendre, i aprendre altre vegada al costat de la meva filla.
Recomano reviure els tres anys...
El seu món es va ampliant, poc a poc hi ha més persones, més records, més memoria, més noció del temps, i els vincles amb la familia es reforcen i es fan més conscients. Aprèn a fer coses noves, a valorar les seves idees i les dels altres, a crear representacions del seu món de diferentes maneres. Imagina, imagina i imagina, li encanta crear móns i passejar-s'hi, donar-hi voltes...
Donem voltes i voltes, saltem, juguem a la xerranca, intentem per uns moments ser i estar, perdre pes i volar.
Estem de vacances, hem arribat a Barcelona. El castell de Montjuich desapareix quan surt el sol i veiem la casa del llop des del balcó. Un altre día (que és el demà de la Laia) anirem al cine i menjarem gominoles, jugarem a botigues al mateix lloc on jo m'hi passava hores amb la meva iaia...Quina paciència, quina capacitat de ser i estar tenia...Hores i hores dolces que queden entre aquestes quatre parets, que ara ens miren a nosaltres. Aquí sembla que no passi el temps. Només les fotos penjades ens recorden que ens hem fet grans i que la iaia ja no és a la cuina fent guisos i pa de coca.
La Laia a la platja.
Son Saura, Menorca.
Agost 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Ikastola Lesaka

Sortint de la ikastola, 2 anys.

L'Aina i la Martona a l'altre banda.